No todos ven clara la computación en la 'nube'

Cuando parece instalado el consenso sobre que el futuro de los usos informáticos pasa por emplear los programas desde la nube de Internet (cloud computing), Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation y evangelista del software libre ha salido en The Guardian advirtiendo que propuestas como la del sistema operativo de Google, Chrome, de trabajar en la nube supone la pérdida de control sobre sus archivos por parte del internauta. No es la primera vez que Stallman critica las esperanzas puestas en la computación en la nube que ha considerado peor que estúpida.

Ahora ha manifestado su preocupación sobre el sistema operativo Chrome, basado en GNU/Linux y pensado para tener que almacenar el mínimo posible de datos en el propio ordenador ya que la mayoría estarán albergados en servidores ajenos, particularmente de Google. Para Stallman, el gran peligro reside en que si los datos se archivan en una máquina corporativa y no en el propio ordenador, su titular pierde protección ante, por ejemplo, rastreos policiales. Mientras que la policía necesita una orden de registro si quiere entrar en un domicilio particular, puede acceder a los datos albergados en una compañía, muchas veces, según Stallman, sin necesidad de orden judicial. Stallman está seguro de que mucha gente continuará yendo hacia una computación descuidada, desprotegida, "porque nace un bobo cada minuto". Para el evangelista del software libre, el Gobierno de EE UU animará a los ciudadanos a emigrar hacia la computación en la nube porque de esta manera las autoridades tendrán un acceso más fácil a los datos.

500 mundos cercanos, ninguno como la Tierra

La búsqueda de planetas extrasolares da pasos acelerados y abre una nueva ventana al universo - Conocer más cuerpos en torno a otras estrellas ayuda a averiguar cómo se formó el sistema solar
En el universo, en torno a estrellas como el Sol, o más grandes, o más pequeñas, o más viejas, o más jóvenes..., debe haber millones de mundos. Se han encontrado ya más de medio millar y la lista crece a un ritmo frenético. Los descubrimientos empezaron hace pocos años y el alcance de los telescopios y de las técnicas de observación son aún limitados, pero mejoran de modo espectacular. Y las perspectivas son enormes: puede haber planetas en órbita en un tercio o incluso en la mitad de las estrellas, aunque esta sea una estimación muy especulativa, advierten los científicos.
¿Habrá planetas como la Tierra? ¿Serán habitables? Los científicos intentan contestar estas preguntas obvias, pero todavía no están en condiciones de hacerlo. De momento ni siquiera ven esos otros planetas, en la inmensa mayoría de los casos, sino que deducen su presencia indirectamente.

"Si nuestra galaxia fuera una ciudad de tipo medio, la zona en la que estamos encontrando exoplanetas sería nuestro propio bloque de viviendas y el más cercano (a 10 años luz de la Tierra) estaría en nuestro descansillo", explica Ignasi Ribas, del CSIC y del Instituto de Estudios Espaciales de Cataluña. Con el símil, Ribas pone en perspectiva el territorio de esta cacería científica de objetos celestes que se parezcan más o menos a nuestro mundo, aunque a esta altura "hemos aprendido ya a llevarnos una sorpresa tras otra en el campo de los planetas extrasolares", dice Carlos Eiroa, astrónomo de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM).

Las distancias reales son abrumadoras y la comparación de la ciudad y la casa se agradece para digerir el hecho de que los 505 planetas extrasolares descubiertos están en un radio de unos pocos centenares de años luz a nuestro alrededor, y la Vía Láctea, con 300.000 millones de estrellas, tiene un diámetro de 100.000 años luz. Por cierto, hay cientos de millones de galaxias en el universo.

La cacería está siendo un éxito, hasta el punto de que, en 15 años, se ha pasado de conocer solo los ocho planetas que giran en torno al Sol (entonces nueve, porque Plutón se consideraba planeta de pleno derecho) a 505. Y, como buena cacería, la competición por obtener más presas -planetas- y más interesantes es feroz, sobre todo entre dos familias de astrónomos, una estadounidense, liderada por Geoff Marcy, y otra europea, con Michael Mayor a la cabeza. Esta última, por cierto, lleva últimamente la delantera.

Los exoplanetas tienen algo especial en la cultura y la imaginación social, incluidos los astrónomos. Es algo que toca una fibra sensible de la gente: "Todos nos preguntamos si estamos solos, y la astrofísica intenta responder a esta cuestión, pero estamos dando solo los primeros pasos", dice Eva Villaver, de la UAM.

"Creo que toda la comunidad astronómica estaba convencida, antes de que se descubrieran, de que debían existir planetas en torno a otras estrellas", apunta Benjamín Montesinos, del Centro de Astrobiología. "Era pretencioso pensar que nuestro sistema planetario fuera único, así que era cuestión de tiempo el descubrirlos, y sucedió cuando las técnicas de detección y análisis estuvieron suficientemente pulidas", añade.

El gran ¡eureka! planetario, en 1995, fue del suizo Mayor (Observatorio de Ginebra), trabajando con su entonces joven discípulo Didier Queloz. Ellos pusieron a punto un método sutil para notar la presencia de un cuerpo en órbita de una estrella similar al Sol, y triunfaron con el descubrimiento de 51 Pegasi b, un planeta grande, como Júpiter, girando alrededor de una estrella -y muy cerca de ella- que está a una distancia de unos 42 años luz de la Tierra.

Tres años antes se habían detectado tres cuerpos en órbita de un pulsar (un remanente de estrella muerta) y se consideran más bien precursores peculiares, dando la primicia a Mayor y Queloz.

Su hallazgo despertó enorme interés y voló la imaginación buscando mundos como el nuestro -y, a ser posible, con vida extraterrestre- alimentada, a veces, por términos que para los científicos no tiene el significado corriente. "Hay que tener mucho cuidado para no confundir a la gente", advierte Montesinos. "Por ejemplo, cuando usamos la definición de zona habitable alrededor de una estrella, nos referimos a un conjunto de órbitas en las cuales un planeta similar al nuestro, rocoso y con atmósfera, podría tener agua líquida, que los biólogos consideran solvente indispensable para la formación de la vida, en nuestro caso". De momento, ni siquiera se ha descubierto un planeta como la Tierra (el menor tiene una masa varias veces superior), y la vida exige más condiciones que el agua. Así que de identificar habitable con lugar al que viajar, nada de nada, por mucho tiempo.

"Cuando uno tiene pocos ejemplos, y en el caso de nuestro sistema solar era un ejemplo único, tiendes a pensar que todos los demás serán más o menos iguales; pero no, con los exoplanetas estamos descubriendo la enorme variedad de la naturaleza, porque son muy distintos", explica Ribas. "La verdad es que, hasta ahora, clones de nuestro sistema solar no hemos encontrado ninguno, así que no sabemos cómo es de común este modelo de sistema planetario", añade.

El nombre del primer exoplaneta, 51 Pegasi b, como todos los demás, es escuetamente técnico, tal vez, como dice Mayor, "porque no puedo bautizar de otro modo algo que no veo".

Solo una docena de planetas extrasolares han sido vistos directamente y aparecen en las fotografías como un puntito tenue. El resto se ha detectado por métodos indirectos. El más común consiste en medir en la estrella el efecto de la interacción gravitatoria que tiene con el planeta. Una forma de entenderlo es imaginando una persona adulta que hace girar a su alrededor a un niño muy pequeño sujetándole por las manos: de lejos no se distinguirá al niño, pero de su existencia informa el bamboleo del adulto al darle vueltas. Los tamaños no se ajustan ni de lejos a la realidad de las observaciones de los astrónomos, pero el adulto es la estrella y el niño, el planeta que no se ve. "Júpiter induce en el Sol un cambio de su velocidad de 13 metros por segundo", explica Eiroa.

Otra técnica se denomina de tránsito, que es como un minieclipse en el que el planeta se cruza por delante de la estrella en la línea de visión del telescopio terrestre, provocando un mínimo oscurecimiento del astro. "El tránsito de un planeta tipo Júpiter produce una disminución del brillo de la estrella del orden del 1%", explica Eiroa. Y aun así se puede medir con las técnicas actuales. Pero si el planeta es mucho más pequeño, como la Tierra, "la disminución del brillo de la estrella es en torno a 0,01% y eso no lo podemos apreciar aún desde observatorios terrestres, aunque no podemos excluir que pronto haya una noticia en este sentido desde telescopios espaciales", añade.

¿Tan difícil es verlos directamente? "Es como intentar fotografiar una bombilla de un árbol de navidad que está encendida junto a cinco estadios de fútbol de primera división iluminados", responde Montesinos. Lo que se hace es intentar tapar la estrella en el telescopio con una máscara, o restar luz al astro en el detector, pero aun así solo se ven, de momento, algunos casos especiales, como planetas grandes en torno a estrellas de poco brillo intrínseco.

Estas dificultades de observación tienen mucho que ver en el extraño zoológico de exoplanetas encontrados. "Estamos limitados por las técnicas de detección, que son sensibles, sobre todo, a los planetas grandes que están cerca de su estrella, porque así esta se agita mucho", dice Villaver. Pero se estudian características físicas y químicas de estos cuerpos y sus sistemas planetarios (se han hallado más de medio centenar). En algunos casos, los astrónomos incluso aprecian la existencia de atmósfera en un planeta y, analizando en su luz las firmas químicas, deducen su composición.

Si alguien pensó en apuntar los telescopios para dar con sistemas como el solar y planetas como la Tierra, a estas alturas puede decir que ha visto casi de todo menos esos dos ejemplos. Estrellas mucho más masivas que el Sol, similares, enanas blancas, gigantes rojas... todas ellas pueden, al parecer, tener planetas (rocosos o gaseosos). La mayoría de ellos son enormes, como Júpiter o más, y están tan cerca de su estrella que deben ser infiernos.

La investigación de esos mundos tiene interés científico por partida doble: por un lado, se trata de conocer el universo en sí mismo, como sea, y por otro, de averiguar, por comparación, qué procesos originaron el sistema solar hace unos 4.500 millones de años, seguramente a partir de un disco de materia suelta.

"Hasta ahora, los exoplanetas más pequeños que se han visto son las llamadas supertierras, de unas cinco veces la masa del nuestro, pero posiblemente dentro de poco tengamos algún candidato de exoplaneta similar a la Tierra", dice Eiroa. En los observatorios espaciales -los actuales y, sobre todo, los futuros- se pone mucha esperanza por su gran resolución y la posibilidad de que observen en el infrarrojo adecuado para ver objetos fríos como los planetas. Pero también los telescopios terrestres tendrán algo que decir. "Con el gigante europeo E-ELT posiblemente se puedan detectar directamente planetas tipo Júpiter alrededor de estrellas tipo Sol", dice Eiroa. Para ver una foto de un exoplaneta con resolución espacial, como se fotografía ahora Neptuno o Júpiter, habrá que esperar bastante tiempo.

En cuanto a encontrar en esos mundos condiciones de vida y, tal vez, ejemplos de ella, primero hay que dar con los habitables. Pero no bastará: "Para saber si un planeta alberga algún tipo de actividad biológica debemos estudiarlo de forma directa: detectarlo directamente y, después, sacar análisis de su luz que nos revelen las propiedades físico-químicas de la atmósfera", concluye Eiroa. "A partir de ahí, podríamos deducir si esa atmósfera está modulada por la existencia de vida en el planeta".
Exoplanetas en cifras

- De los 505 planetas extrasolares descubiertos hasta ahora, 470 se han detectado indirectamente por el bamboleo que inducen en su estrella; 395 forman sistemas planetarios, y 47 son múltiples (de más de dos cuerpos en órbita del astro).

- Uno de los exoplanetas más peculiar es HIP 13044 b, que gira en torno a una estrella originaria de otra galaxia vecina y que acabó en la Vía Láctea tras una colisión entre ambas. Es algo mayor que Júpiter y su estrella ha pasado ya la fase de gigante roja.

- El primer planeta extrasolar descubierto (1995) alrededor de una estrella como el Sol fue 51 pegasi b y, pese a ser tan grande como Júpiter, gira muy cerca de su estrella, más próximo aún que Mercurio del Sol, por lo que clasificó después como un 'Júpiter caliente'.

- Hasta ahora no se ha identificado un sistema planetario como el solar, con planetas rocosos en sus órbitas inferiores y gaseosos en las exteriores.

- El planeta extraterrestre más pequeño detectado hasta ahora tiene un diámetro ligeramente inferior al terrestre, se llama COROT-Exo-7b y da una vuelta a su estrella cada 20 horas y tan cerca de ella que su temperatura estimada ronda los 1.000 o 1.500 grados centígrados.

- Se denominan supertierras los planetas, presumiblemente rocosos, que tienen una masa comprendida entre dos y seis veces la de la Tierra.

¿Convencerá el e-mail de Facebook a los jóvenes?

¿Convencerá el e-mail de Facebook a los jóvenes?

Según un estudio, existen datos que constatan la poca atención que presta la juventud a esta tecnología de comunicación
A tan sólo unos días del lanzamiento «estrella» del e-mail de Facebook, el Pew Internet ha realizado un breve análisis sobre las potenciales implicaciones que puede tener este nuevo servicio entre los jóvenes y si éstos, que por otro lado es el sector más activo y con mayor presencia en la red social, van a adoptarlo como una herramienta de uso cotidiano. Para ello se han tenido en cuenta los datos del informe sobre Juventud y Móviles, en el que se ofrece una completa radiografía de dónde y cómo se comunican con sus amigos.
Gráfico del Pew sobre el uso que hacen los jóvenes de diferentes formas de comunicación
En este estudio se pone de relieve que aunque el email no se usa demasiado como herramienta de comunicación diaria con las amistades, sí se emplea, aunque en menor frecuencia, por la mayoría de los jóvenes para contactar con las instituciones o con los adultos. En cualquier caso, lo hacen mucho menos que por otros cauces como los mensajes de texto, lo que, por otra parte, no significa que vaya a desaparecer el uso del correo entre la juventud.
El gráfico que se recoge en esta información muestra el uso que hacen los jóvenes de una gran variedad de tecnologías de comunicación y revela que mientras que el envío de mensajes de textos ha crecido como actividad diaria, otros canales se han mantenido estables o se han reducido ligeramente. Estos resultados, según la lectura que hace el Pew Internet, muestran que aún no está garantizado que jóvenes y adultos adopten el e-mail de Facebook, especialmente en el caso de los primeros, mucho más rezagados en ver la utilidad de este en su actual escenario de comunicación.

Nuevo Samsung Galaxy Notes

El nuevo dispositivo con las ventajas de un tablet y las de un teléfono La nueva maravilla de Samsung.

 ¿Convencerá el e-mail de Facebook a los jóvenes? 
Según un estudio, existen datos que constatan la poca atención que presta la juventud a esta tecnología de comunicación

A tan sólo unos días del lanzamiento «estrella» del e-mail de Facebook, el Pew Internet ha realizado un breve análisis sobre las potenciales implicaciones que puede tener este nuevo servicio entre los jóvenes y si éstos, que por otro lado es el sector más activo y con mayor presencia en la red social, van a adoptarlo como una herramienta de uso cotidiano. Para ello se han tenido en cuenta los datos del informe sobre Juventud y Móviles, en el que se ofrece una completa radiografía de dónde y cómo se comunican con sus amigos.

Gráfico del Pew sobre el uso que hacen los jóvenes de diferentes formas de comunicación
En este estudio se pone de relieve que aunque el email no se usa demasiado como herramienta de comunicación diaria con las amistades, sí se emplea, aunque en menor frecuencia, por la mayoría de los jóvenes para contactar con las instituciones o con los adultos. En cualquier caso, lo hacen mucho menos que por otros cauces como los mensajes de texto, lo que, por otra parte, no significa que vaya a desaparecer el uso del correo entre la juventud.
El gráfico que se recoge en esta información muestra el uso que hacen los jóvenes de una gran variedad de tecnologías de comunicación y revela que mientras que el envío de mensajes de textos ha crecido como actividad diaria, otros canales se han mantenido estables o se han reducido ligeramente. Estos resultados, según la lectura que hace el Pew Internet, muestran que aún no está garantizado que jóvenes y adultos adopten el e-mail de Facebook, especialmente en el caso de los primeros, mucho más rezagados en ver la utilidad de este en su actual escenario de comunicación.

L'era del PC s'esgota

El directiu de Microsoft Ray Ozzie avisa que hem d'imaginar un món amb una altra informàtica - Jobs ja va fer un auguri similar
Nova proclama sobre la propera fi de l'era de l'ordinador personal (PC). I aquesta vegada arriba del cim de Microsoft. Ray Ozzie, màxim responsable de l'arquitectura de programes de la companyia, ha publicat en el seu blog que urgeix tancar els ulls i imaginar-se un món "post-PC". Ozzie va ser l'autor fa cinc anys d'un document que Microsoft considera el seu manifest sobre la computació en el núvol (els serveis allotjats en Internet sempre disponibles des de qualsevol màquina). Ozzie, que ha anunciat la seva marxa de la companyia, s'acomiada amb aquest auguri que sona a avís corporatiu. L'executiu assegura que l'empresa ha caminat un bon camí cap a aquest futur, però s'està quedant darrere d'Apple i Google a l'hora de pensar en els mòbils i les tabletas.
La notícia en altres webs
"La mort de l'ordinador arribarà amb la informàtica 'vestible"
"El PC ja no serà una màquina tancada en si mateixa"
No és el primer avís que l'ordinador va perdent la centralitat que fins ara ha tingut en la informàtica. Steve Jobs, d'Apple, va fer la mateixa predicció al juny i ho va explicar amb un exemple comprensible. "Quan érem un país agrari, tots els cotxes eren camions, perquè això és el que necessitaven les granges. El cotxe es va fer més popular a les ciutats i coses com la direcció assistida i el canvi automàtic es van imposar". Un altre tant succeirà amb l'ordinador. Deixarà d'albergar en el seu *panza tots els programes i l'internauta acudirà al núvol per escriure un document, fer un càlcul o jugar.
Miquel Barceló, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i historiador de la informàtica, recorda que les necrològiques sobre el PC van començar a escriure's fa 10 anys. "Llavors es parlava d'ordinadors sense disc dur, com una eina únicament pensada per a la connexió a Internet on estarien tots els programes i serveis. És el que ara es coneix com el núvol. Però és que, a més, aparells mòbils com el telèfon o les *tabletas tenen una capacitat de processament comparable a un ordinador tradicional". Per a Barceló, solament es podrà parlar pròpiament de la mort de l'ordinador quan arribi la "informàtica *vestible", quan en les ulleres o la roba es porti tot la informàtica necessària. "Fins llavors, sempre farà falta una interfície més o menys clàssica, sigui l'ordinador o un telèfon, per arribar a la Xarxa". En els anys noranta, recorda, també es va parlar del televisor com la pantalla que substituiria a la de l'ordinador. "Un factor que retarda aquest salt a acollir tots els serveis en Internet és la inseguretat. Les persones i les empreses volen tenir les seves dades emmagatzemades a casa per por de la pirateria o al robatori". Barceló no descarta que la reflexió de Ozzie tingui a veure amb la nova aposta de Microsoft en la telefonia mòbil, el seu nou sistema operatiu, amb el qual intenta escurçar la distància que li han agafat els seus competidors.
Gregorio Martín, catedràtic de Ciències de la Computació de la Universitat de València, està convençut que aquest final arribarà. "D'una banda, la computació s'integra en dispositius que no adopten la forma tradicional de l'ordinador, com el mòbil o la tableta. Per un altre, la capacitat de computació es difon en el núvol d'Internet. Un exemple clar d'aquest procés són les bases de dades. Abans, per construir una base de dades havies de definir prèviament una arquitectura de la mateixa que estructurés la informació. Ara, Google és capaç de resoldre una consulta rastrejant informacions de tot tipus i no prèviament organitzades. És el llenguatge de les etiquetes que permeten administrar dades *semiestructurados sense estar sotmesos a una única arquitectura global". Per a Martín, és cert que s'apropa el final de l'ordinador com "una màquina tancada en si mateixa". Abans, l'ordinador albergava la base de dades que s'explorava en la màquina. "Ara és un interfície per accedir i usar la informació, estigui on estigui". I el mèrit d'aquest canvi no ho tenen els fabricants d'ordinadors, és de les telecomunicacions.
En el seu text, *Ozzie adverteix que l'internauta és menys depenent de programes instal·lats en l'ordinador i dirigeix la seva atenció cap a aplicacions i serveis innovadors oferts des de la web. No tot, assegura, estarà basat en teclats, ratolins i pantalles, tindrem dispositius "conscients" que reconeixeran, escoltaran a l'usuari i el que succeeix al seu al voltant i detectaran els seus gestos. Ozzie admet que es necessita coratge per afrontar aquest canvi "tecnològicament inevitable" que, suposa, al mateix temps, un nou horitzó d'oportunitats per a la indústria. Amb el dubte de si aquest debat és nominalista -no són ordinadors els telèfons intel·ligents?-, les xifres del mercat donen un descens en el creixement de les vendes de PC (un 7% enfront del 12% esperat) en el tercer trimestre d'aquest any.

Els primers Windows Phone 7 arribaran el 21 d'octubre

Vodafone llançarà dues terminals amb el nou sistema operatiu aquest dia i Movistar oferirà tres l'1 de novembre

Microsoft ha presentat els primers telèfons mòbils amb Windows Phone 7, que estaran disponibles a partir del proper 21 d'octubre de la mà de Vodafone. Es tracta dels models LG Optimus 7 i HTC 7 Trophy. Els que es comercialitzin amb Movistar (LG Optimus 7, HTC HD7 i Samsung Omnia 7), la segona operadora espanyola que ha arribat a un acord amb el gegant tecnològic, arribaran uns dies més tard, l'1 de novembre.

Els primers Windows Phone 7 arribaran el 21 d'octubre

Vodafone llançarà dues terminals amb el nou sistema operatiu aquest dia i Les operadores espanyoles ampliaran la seva llista de *smartphones amb Windows *Phone 7
Vodafone serà la primera a comercialitzar els nous terminals amb aquest sistema operatiu. Serà a partir del 21 d'octubre amb el llançament de HTC 7 Trophy i LG *Optimus 7, amb una oferta per a tots dos des de 0 euros tant per a clients particulars com para professionals.
En concret, els particulars podran gaudir dels dos telèfons per 0 euros, amb portabilitat i permanència de 18 mesos, amb la Súper Tarifa Plana Mini de veu (59,9 euros mensuals, 500 minuts mensuals a qualsevol operador a qualsevol hora) i la de dades per "*smartphones" (15 euros al mes).

Entre les característiques dels terminals, HTC 7 Trophy inclou un processador *Qualcomm QSD8520 Snapdragon a 1 GHZ, pantalla TFT tàctil capacitiva de 3,8 polzades, càmera de 5 megapíxeles amb enfocament automàtic i flaix, enregistrament de vídeo HD, WiFi, HSPA, memòria interna de 8GB i so *surround. A més, incorpora sensor de proximitat i de llum ambienti, GPS, brúixola digital i entrada de 3,5 mm per a auriculars. El model HTC 7 *Trophy té integrat els serveis de Zune i Xbox *Live, permetent l'emmagatzematge de continguts.
Per la seva banda, LG Optimus 7 compta amb un teclat 'QWERTY' ergonòmic, 16GB de memòria, una càmera de 5MP i l'aplicació "Disparo Intel·ligent" per a les fotografies. A més, inclou aplicacions com 'Play to' o '*Scan Search'.

L'aposta de Movistar

Per la seva banda, Movistar posarà al mercat l'1 de novembre les seves tres terminals amb sistema operatiu Windows Phone 7: LG Optimus 7, HTC HD7 i Samsung *Omnia 7. Els nous clients de Movistar i aquells que provinguin d'altres companyies podran adquirir el LG Optimus 7 des de 49 euros contractant un pla de veu de 29,90 euros al mes i la tarifa plana d'internet de 15 euros al mes.

Pels quals ja són clients , el dispositiu serà gratuït per un contracte de pla de veu de 59,90 euros al mes i la tarifa plana d'internet. Amb el temps, Movistar augmentarà la seva llista de dispositius disponibles amb Windows *Phone 7.

En el llançament del nou sistema operatiu, el director general de Consum i Online de Microsoft Ibèrica, Juan Carlos Fernández, ha destacat que el nou Windows per a mòbils fa que "els telèfons siguin diferents". Fernández ha subratllat el creixement previst en el desenvolupament dels telèfons intel·ligents ("*smartphones") i ha afegit que "encara estem en els començaments" d'aquest tipus de terminals.

«Finestres vives»

Una de les característiques que Microsoft destaca del seu nou sistema operatiu és la utilització de les anomenades "finestres vives", en lloc de les habituals icones. Aquestes finestres s'actualitzen a temps real per mostrar els canvis que els contactes de l'usuari facin a les seves xarxes socials. A més, inclouen l'accés a Zune, el sistema de reproducció i comercialització de música desenvolupat per la companyia i que arriba per primera vegada a Espanya de la mà d'aquests telèfons. Els "smartphones" també tindran inclosa la tenda d'aplicacions online, coneguda com Marketplace, i els programes habituals de Microsoft Office, a través de Office Mobile 2010. Els telèfons també estaran connectats a Xbox Live.

Blackberry pot llançar la seva tablet la setmana vinent

BlackPad, tindrà una pantalla una mica més petita que el iPad però disposarà d'una o dues càmeres

El iPad d'Apple és, com ja va ocórrer en el seu moment amb l'iPhone, el dispositiu més imitat del mercat. L'última signatura que pot sumar-se al carro dels tablets és Research In Motion (RIM), la companyia que fabrica el telèfon Blackberry. Fa ja alguns mesos, van sorgir els rumors que els pares del smartphone canadenc estaven preparant un dispositiu portàtil anomenat BlackPad per competir directament amb la nova joguina de Steve Jobs. Ara, alguns mitjans nord-americans apunten que RIM usarà la conferència de desenvolupadors de la setmana vinent per anunciar la seva nova tableta. I que no hi haurà un sol model, sinó dos.

Nombroses imatges de com serà BlackPad circulen per internet
Tots els rumors condueixen a l'existència de BlackPad. La companyia fins i tot va afirmar recentment que havia adquirit el nom de domini www.blackpad.com, alimentant les especulacions. El periòdic The Wall Street Journal, que cita a persones amb coneixement dels plans de RIM, ha publicat que el dispositiu tindrà una pantalla tàctil de 7 polzades, una o dues càmeres i Bluetooth i connexions de banda ampla. Només serà capaç de connectar-se a les xarxes cel·lulars a través d'un 'smartphone' BlackBerry. Segons el periòdic canadenc The Globe and Mail, citant fonts properes a la companyia, en realitat es llançaran dues tabletas: la de 7 polzades i una altra de 10 polzades (el iPad té 11 polzades).
RIM utilitzarà pel seu '*tablet' un sistema operatiu completament nou construït per QNX Programari Systems, empresa que va adquirir a principis d'aquest any, ha informat el diari. Pel que sembla, el 'tablet' de RIM està sent fabricat per Quanta Computer Inc. amb seu a Taiwan, i executarà en els semiconductors de Marvell Technology Group.
Els executius de l'empresa han dit que en la DevCon, que es durà a terme en Sant Francisco del 27 al 30 d'aquest mes, tradicionalment se centra en la comunitat de desenvolupadors de RIM, també es proporcionarà una visió de l'adreça estratègica de la companyia.

La coreana Samsung Electronics ha estat un dels últims jugadors a entrar al mercat dels 'tablet' i ja han arribat a acords amb quatre companyies d'EUA per començar la venda de la seva 'tablet', que funciona amb el sistema operatiu Android de Google.

Confirmen el nou tablet Dell Mini 5

Dell ja tenia pensat des de fa temps treure un nou tablet/smartbook del que només vam saber que, en efecte veuria la llum del dia doncs va ser presentat en l'últim Consumers Electronic Xou que es va dur a terme recentment a Las Vegas.

Ni tan sols hi havia moltes fotos d'aquest prototip de Dell però ara això ha canviat doncs resulta que el *CEO d'aquesta empresa Michael Dell va decidir portar el tablet al conegut cim World Economic Forum que es duu a terme anualment en Davos, Suïssa.

En el vídeo d'abaix podràs veure un breu clip d'aquest nou Dell Mini 5 que segurament va ser portat a aquest fòrum perquè les persones VIP que ho veiessin donessin els seus punts de vista entorn de les capacitats del gadget. D'acord a CrunchGear l'aparell posseeix una pantalla de 5 polzades i un processador Snapdragon de Qualcomm que operarà amb el sistema operatiu de Google que ha provat ser molt bo en dispositius mòbils: Android 1.6.

Vídeo sobre el nou Tablet Dell Mini 5:



Altres especificacions del Dell Mini 5 són la seva càmera de 5 megapixeles, Bluetoothy rédes mòbils 3G. Sobre el preu ja hi ha una xifra: 1,100 dòlars sense subsidis d'operadores. Bastant car en veritat (ni tan sols el iPad supera aquesta quantitat en el seu model més car de 830 dòlars) pel que s'espera que quan arribi l'anunci oficial d'aquest tablet el preu sigui més raonable.

El telescopi espacial Planck de l'ESA desvetlla el mapa més complet de l'Univers

El principal objectiu de la missió Planck és decodificar el patró de taques del Cosmos per a inferir com va ser la infància del mateix

Madrid. (EUROPAPRESS).- El telescopi espacial Planck de l'Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) ha publicat aquest dilluns el mapa més complet de l'Univers fins a la data conegut, una imatge de tota la volta celeste que aporta noves evidències sobre el procés de formació de les estrelles i de les galàxies i, sobretot, permet estudiar les primeres fases de formació del cosmos. "Amb aquests resultats no estem donant una resposta, sinó obrint la porta a través de la qual els científics podran buscar les baules perdudes que permetran comprendre com es va formar l'Univers i com ha evolucionat des de llavors", ha comentat el director de Ciència i Exploració Robòtica de l'ESA, David Southwood. Segons el parer de l'agència espacial, aquesta primera imatge del cel complet constituïx un "extraordinari tresor, replet de dades inèdites per als astrònoms", ja que reflecteix des de les regions més properes de la Via Làctia fins als límits de l'espai i del temps. El disc de la Via Làctia s'estén al llarg del centre de la imatge. El primer que crida l'atenció són els filaments de pols i de gas que s'estenen per damunt i per sota de la galàxia, just on s'estan formant les noves estrelles. Radiació còsmica de microones Així mateix, el fons motejat de la imatge presenta la 'radiació còsmica de fons en microones' (CRMB, per les seves sigles en anglès), la llum més antiga del Cosmos i restes de l'explosió que va ocórrer fa 13.700 milions d'anys, que va donar origen a l'Univers. Si bé la Via Làctia mostra l'aspecte actual de l'Univers proper, aquestes microones permeten observar com era el Cosmos instants després de la seva creació, abans que es formessin les primeres estrelles o galàxies. Aquest és el principal objectiu de la missió Planck: decodificar aquest patró de taques per a inferir com va ser la infància del mateix. Concretament, el patró de microones és l'empremta digital del que avui conforma els cúmuls i els supercúmulos de galàxies. ls diferents colors representen ínfimes diferències en la temperatura i en la densitat de la matèria que s'estén per tot el cosmos. Per algun motiu, aquestes petites irregularitats van evolucionar en regions més denses a partir de les quals es van formar les galàxies que podem observar avui dia. El CMBR s'estén així per tot el cel, però una gran part apareix oculta després de la radiació procedent de la Via Làctia. No obstant això, en el post-processat de les dades s'eliminarà la contribució de la Via Làctia per a poder observar la radiació còsmica de fons en la seva totalitat. Primers passos de l'univers Quan acabi aquesta labor, Planck serà capaç de mostrar la imatge més precisa de la radiació còsmica de fons mai obtinguda. La gran qüestió ara és si les dades podran desvetllar les petjades del període primigeni conegut com 'inflació còsmica'. Les hipòtesis postulen que durant aquesta època, que va tenir lloc just després del Big Bang, l'Univers es va expandir de forma exponencial en un període de temps molt curt. En aquests moments, Planck continua analitzant l'Univers i, al final de la seva missió, previst per a 2012, haurà completat quatre imatges del cel complet. La primera publicació del CMBR depurat tindrà lloc en 2012. En paral•lel, continuarà elaborant un catàleg d'objectes individuals, tant en la Via Làctia com en altres galàxies llunyanes, que serà publicat al gener de 2011. "Aquesta imatge és només un petit avanç de tot el que podrà observar Planck", ha conclòs el científic del projecto Planck para l'ESA, Jan Tauber.

Toshiba mostra la seva resposta al iPad de Apple: un portàtil, dues pantalles tàctils

Libretto W100 de Toshiba Uneixi de les pantalles pot funcionar com teclat tàctil, o no; és possible llegir un document en ambdues pantalles, com si d'un llibre es tractés.

Fins i tot es poden executar diferents aplicacions en cada pantalla, com per exemple anotar una mica en la pantalla de la dreta mentre es llegix un document en la de l'esquerra. Els budells d'aquest dispositiu són poderoses.

Compte amb processador Intel 1.2GHz Pentium O5400, 2GB de memòria DDR3 i 62GB de memòria SSD. Només té un port USB, una sortida d'àudio i un lector de targetes de memòria MicroSD, encara que naturalment un punt fort és el seu conectividad sense fil a través de wiFi i Bluetooth.

Ull, que l'adaptador 3G és opcional. El Libretto W100 és tota una aposta de Toshiba para plantar cara, sobretot, al iPad de Apple, així com al Kindle de Amazon. No obstant això, encara ha d'arribar a acords amb proveïdors de contingut. I ull, no és barat: El preu de Libretto a Espanya partirà de 899 euros (la configuració més bàsica), enfront dels 340 euros al canvi del Kindle DX o els 479 euros que costa com a mínim eliPad, encara que la companyia assegura que oferix més que una experiència passiva de "consum".

A part d'aquest dispositiu, Toshiba ha esperat al dia d'avui, data del 25 aniversari del llançament del seu primer portàtil, per a presentar altres dos nous productes: el Portégé R700, el portàtil d'altes prestacions més lleuger i fi d'Europa, i el AC100, un dispositiu amb processador Nvidia Tegra i que funciona amb Android de Google. Aquest últim és un Mini PC, amb una pantalla de 10 polzades.

Compte amb un teclat complet i pesa tan sols 900 grams -tot just amida 1 cm de grossor-। Toshiba assegura que la seva bateria dura set dies i que arrenca "en només un segon".

video del dispositiu.