martes, 6 de julio de 2010

El telescopi espacial Planck de l'ESA desvetlla el mapa més complet de l'Univers


El principal objectiu de la missió Planck és decodificar el patró de taques del Cosmos per a inferir com va ser la infància del mateix

Madrid. (EUROPAPRESS).- El telescopi espacial Planck de l'Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) ha publicat aquest dilluns el mapa més complet de l'Univers fins a la data conegut, una imatge de tota la volta celeste que aporta noves evidències sobre el procés de formació de les estrelles i de les galàxies i, sobretot, permet estudiar les primeres fases de formació del cosmos. "Amb aquests resultats no estem donant una resposta, sinó obrint la porta a través de la qual els científics podran buscar les baules perdudes que permetran comprendre com es va formar l'Univers i com ha evolucionat des de llavors", ha comentat el director de Ciència i Exploració Robòtica de l'ESA, David Southwood. Segons el parer de l'agència espacial, aquesta primera imatge del cel complet constituïx un "extraordinari tresor, replet de dades inèdites per als astrònoms", ja que reflecteix des de les regions més properes de la Via Làctia fins als límits de l'espai i del temps. El disc de la Via Làctia s'estén al llarg del centre de la imatge. El primer que crida l'atenció són els filaments de pols i de gas que s'estenen per damunt i per sota de la galàxia, just on s'estan formant les noves estrelles. Radiació còsmica de microones Així mateix, el fons motejat de la imatge presenta la 'radiació còsmica de fons en microones' (CRMB, per les seves sigles en anglès), la llum més antiga del Cosmos i restes de l'explosió que va ocórrer fa 13.700 milions d'anys, que va donar origen a l'Univers. Si bé la Via Làctia mostra l'aspecte actual de l'Univers proper, aquestes microones permeten observar com era el Cosmos instants després de la seva creació, abans que es formessin les primeres estrelles o galàxies. Aquest és el principal objectiu de la missió Planck: decodificar aquest patró de taques per a inferir com va ser la infància del mateix. Concretament, el patró de microones és l'empremta digital del que avui conforma els cúmuls i els supercúmulos de galàxies. ls diferents colors representen ínfimes diferències en la temperatura i en la densitat de la matèria que s'estén per tot el cosmos. Per algun motiu, aquestes petites irregularitats van evolucionar en regions més denses a partir de les quals es van formar les galàxies que podem observar avui dia. El CMBR s'estén així per tot el cel, però una gran part apareix oculta després de la radiació procedent de la Via Làctia. No obstant això, en el post-processat de les dades s'eliminarà la contribució de la Via Làctia per a poder observar la radiació còsmica de fons en la seva totalitat. Primers passos de l'univers Quan acabi aquesta labor, Planck serà capaç de mostrar la imatge més precisa de la radiació còsmica de fons mai obtinguda. La gran qüestió ara és si les dades podran desvetllar les petjades del període primigeni conegut com 'inflació còsmica'. Les hipòtesis postulen que durant aquesta època, que va tenir lloc just després del Big Bang, l'Univers es va expandir de forma exponencial en un període de temps molt curt. En aquests moments, Planck continua analitzant l'Univers i, al final de la seva missió, previst per a 2012, haurà completat quatre imatges del cel complet. La primera publicació del CMBR depurat tindrà lloc en 2012. En paral•lel, continuarà elaborant un catàleg d'objectes individuals, tant en la Via Làctia com en altres galàxies llunyanes, que serà publicat al gener de 2011. "Aquesta imatge és només un petit avanç de tot el que podrà observar Planck", ha conclòs el científic del projecto Planck para l'ESA, Jan Tauber.